dimecres, 22 d’agost del 2007

Un estrany panorama polític

Les eleccions municipals del passat 27 de maig han deixat un panorama polític ben estrany a Catalunya on la manca de racionalitat governa molts pobles i ciutats, amb aliances més fruit dels interessos personals o econòmics que dels interessos generals de la població.
Aquesta realitat es probablement conseqüència de tres factors diferents. D'una banda, de candidatures que han vist la possibilitat d'intervenir directament en els governs locals defensant interessos poc clars, quan fins ara, aquests interessos es defensaven des de fórmules de pressió externes. D'altra banda, d'unes campanyes electorals on ha primat la cultura del rumor davant el debat sobre la feina feta o no feta, utilitzant sovint mitjans de comunicació creats expressament per fer circular aquests rumors. I per últim, d'un clar cansament ciutadà davant la política, a força d'anar acumulant despropòsits al llarg dels darrers anys i un clar allunyament de la realitat.
Tot plegat ens deixa un panorama dessolador que obre la porta a dos escenaris diferents. El primer i molt probable, un augment encara més significatiu de l'abstenció, i el segon, i més esperançador, un retorn de la ciutadania a la participació per resituar la representació política en el marc de la racionalitat, apostant unicament per aquells interessos reals de defensa del ciutadà.
Mentretant, però, potse no cal esperar a veure quin escenari acaba imposant-se i el que cal fer és analitzar profundament allò que esta pasant; perquè el rumor s'imposa a un debat polític racional? perquè resulta tant fàcil als representants d'interessos estranys obtenir representació política? perquè no hi ha una reacció dels partits polítics que ràpidament s'acomoden a la nova realitat?
Ha arribat el moment de fer un seguiment més explicit i permanent d'aquests nous governs i de començar a reclamar informació de qualitat, transparent i seriosa, lluny de la cultura del rumor que estem heretant de la cultura televisiva dels darrers temps.