Pobre Hereu

L’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, té al davant una impressionant cursa d’obstacles fins a les eleccions municipals del maig del 2011. D’una banda, les enquestes no li són gens favorables i, d’altra, el seu propi partit alimenta permanentment el dubte sobre la continuïtat d’Hereu com a candidat, insinuant contínuament possibles noms com alternativa (primer Mascarell i ara Montserrat Tura) i vinculant aquests noms a presumptes enquestes que situen aquests altres candidats en millor posició que el propi alcalde.

Un candidat és pot enfrontar a determinades percepcions ciutadanes i fins i tot superar-les, però en cap cas pot lluitar contra l’oposició encoberta del seu mateix partit, perquè això seria tant com voler fer de davanter en un equip que no et passa la pilota. Tot just acabada la nit electoral de les passades eleccions al Parlament de Catalunya totes les mirades es van dirigir cap Hereu com la següent víctima de la davallada socialista perquè ja hi ha massa gent que ha assumit i paït una derrota anticipada de l’actual Alcalde.

El PSC no s’ha tret de sobre la inèrcia que el va dur a estavellar-se en les passades eleccions i segueix projectant una imatge de derrota davant les municipals a Barcelona com la que projectava des del Palau de la Generalitat, i així, només deixa a Hereu l’herència dels mals auguris pel proper mes de maig. I en situacions com aquestes més val tirar la tovallola abans de trobar-te sol davant un adversari que té engrassada la maquinaria i desprèn optimisme per tots els costats.

Jordi Hereu no ho te gens fàcil per superar aquesta situació, perquè ja no és tracta de convèncer els ciutadans de Barcelona sinó de convèncer els mateixos companys de partit, que des de fa massa temps ja miren cap a altres bandes. Pobre Hereu, potser no és conscient d’aquesta realitat.