Problemes de segona

Es nota que en el cap dels mandataris internacionals només hi té cabuda una única preocupació, perquè probablement les seves capacitats són limitades i els resulta massa feixuc haver de resoldre diferents problemes alhora. Una prova d'aquesta limitació l'hem vist aquests darrers dies a la cimera de Durban (Sud-àfrica) sobre el clima i el canvi climàtic, on no s'ha deixat veure cap dels principals líders mundials i on no hi ha manera que els països representats arribin a un acord, encara que sigui de mínims, i només per fer veure que això del clima i del compromís amb el medi ambient els importa una miqueta.

Està clar que a les agendes internacionals la crisi ha desplaçat totes les altres qüestions i al mateix temps aquesta es converteix en la gran excusa per fer de tots aquells temes que requereixen un mínim esforç compromisos de segona o problemes que poden esperar. És igual que les emissions de CO2 hagin crescut un 49 per cent en les dues darreres dècades, o que a la banya d'Àfrica s'hagi arribat a una situació límit pel que fa a la fam, o que a l'Orient Mitjà segueixen sense resoldre's la majoria dels conflictes oberts. Ara tot queda reduït a les trobades entre Merkel i Sarkozy, al problema de l'euro i al deute dels estats, és a dir, a una crisi que no han sabut resoldre ni afrontar cap dels que havien de fer-ho.

No cal aprofundir massa en el llistat de temes pendents per adonar-nos que a hores d'ara no hi ha ningú que estiri del carro i menys, si d'allò que es tracta, és d'estirar de molts carros alhora. I no cal anar massa lluny per trobar exemples; a l'Estat espanyol tenim un guanyador de les eleccions que s'amaga des del 20 de novembre, que manté el silenci com a resposta als grans problemes del país i que, com es diu habitualment, "no sabe, no contesta". Puja el CO2 i baixa el nivell polític, i a nosaltres ens toca anar engrandint la bossa de la paciència.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/12/08/compromis-segona/534724.html