5.000 nous blocs cada hora

La xarxa incorpora 5.000 nous blocs cada hora, o allò que és el mateix 120.000 blocs al dia. És com si el diari que comprem al quiosc augmentes desmesuradament de pàgines cada dia, però la diferencia rau en el fet que hem de suposar que la informació del diari és contrastada, mentre que la informació dels blocs pot ser fruit d'un rumor, i aquest rumor es converteix en veritat només pel fet que circula per la xarxa, reproduïda en milers i milers d'espais.
Jo diria que existeixen tres grans tipologies de blocs a Internet. La primera, són aquells espais que ens aporten coneixement sobre infinitat de matèries, aficions o temàtiques, i en especial les tecnològiques. La segona, serien aquell regitzell de blocs dedicats exclusivament a difondre opinió personal, com el que estic fent jo mateix en aquest moment, i la tercera, són una barreja dels primers i dels segons.
Exceptuant aquells blocs únicament d'opinió personal, el perill rau en els primers i en els tercers, perquè són aquests els que difonen continguts suposadament verídics. I en aquest cas, per ara, no ens queda més remei que anar separant el gra de la palla, intentant contrastar allò que ens diuen que diuen amb els recursos que tinguem al nostre abast.

L'atracció de la xarxa

Diferents blocaires han destacat aquests darrers dies l'allau de nous blocs polítics que s'han incorporat a la xarxa, en una mena de cursa per aconseguir copsar els primers llocs del rànquing de quantitat, que fins ara ostentaven el PSC i ERC (veure poliblocs.cat). Personalment aplaudeixo la incorporació de polítics a la xarxa com un exercici de transparència informativa i com una eina de proximitat i de debat sa entre ciutadania i representants institucionals. Ara bé, també és cert que molts d'aquests nous blocs estan orfes de continguts i només pretenen ampliar la xifra de representació política a la xarxa.
Des d'una òptica de la comunicació cal tenir en compte que es tracta només de canals i que aquests canals han d'anar acompanyats de continguts, perquè sense continguts el canal perd tot el seu sentit i malauradament la política te una tendència innata a frivolitzar el mitjà perquè allò que interessa no sempre és el que es diu o es vol dir, sinó el fet de sortir a la foto.
Una vegada més allò que hauria de ser una eina de proximitat es converteix en una eina de maquillatge per poder justificar que no es viu d'esquenes a una realitat que ja comparteixen 170 milions de persones arreu del món. Els americans que ja han captat aquesta tendència no han trigat a crear eines d'avaluació dels blocs polítics i ja existeixen web sites on hom pot veure quina és la imatge i la percepció que es té de la presència a la xarxa dels diferents representants polítics nord americans; però feta la llei, feta la trampa, i allà on els resultats no són favorables, una legió de membres dels partits els fan modificar aportant opinions positives versus els seus respectius líders. I així anem fent, omplint espais per no res. Una llàstima.