Desitjos pel 2010

Aprofitant que arriba l’hora de plantejar-nos tot un seguit de desitjos i il•lusions pel 2010, jo també he fet la meva llista des de la vesant de la comunicació:

1) Donat que aquesta crisi endèmica sembla ser que continuarà per uns quants mesos, crec que els mitjans de comunicació han d’aprofitar l’oportunitat que tenen per recuperar conceptes com el periodisme crític, per fugir de l’estandarització i per dissenyar projectes empresarials realment viables, allunyats de la política perversa de la subvenció permanent i, alhora, per cercar fórmules de convivència rentables amb les noves tecnologies. Què el 2010 sigui l’any d’uns mitjans lliures, independents i de qualitat.

2) Què també es possible dur a terme projectes d’informació a la xarxa realment dignes i no tant encotillats políticament, el periodisme pot ser honest, objectiu i de qualitat independement de la plataforma on s’exerceix.

3) Què la comunicació corporativa ha d’apostar per la transparència, per la pedagogia i per la qualitat informativa com a contraposició a aquella comunicació que actua com a barrera, com eina de manipulació i com a instrument de menyspreu a la professió.

4) Què els professionals de la informació siguin capaços de dir prou a la manipulació permanent de la política i deixin de ser un instrument de la mateixa.

5) Què siguem capaços d’acceptar els nous instruments de comunicació com una gran oportunitat d’intercanvi de coneixement, de contrast d’informació, de transparència i de facilitat per a la difusió de continguts, i no com una amenaça. Jo també voto pel reconeixement global de la comunicació 2.0.

6) Què els òrgans de representació de la professió és deixin de batalles absurdes i exerceixen realment com a nucli de debat, de reflexió i de servei a un periodisme que requereix una profunda sacsejada.

7) Què perdem la por a veure desaparèixer aquells mitjans que no han funcionat mai i que mai funcionaran perquè la seva malaltia és la drogodependència pública.

8) Què les universitats deixin d’actuar com una fabrica de nous periodistes aturats i assumeixin el paper de lideratge en el camp de la transformació permanent de la professió que els hi correspon.

9) Què siguem capaços d’esborrar d’una vegada per totes aquelles practiques professionals que malmeten la pròpia professió i augmenten el seu desprestigi permanent.

10) Què el 2010 sigui l’any de la bona comunicació, de la bona informació i del final del túnel.

La crisi que comença

Si algú no s’ha adonat, sembla que ens comencem a sentir còmodes en aquest estat permanent de crisi en el qual ens hem instal·lat. Una crisi que gira exclusivament a l’entorn de la política, de l’economia i de les institucions. De la política no se si val la pena parlar-ne tenint en compte el grau de barroerrisme que aquesta esta assolint, amb els personatges de la cort valenciana en primer terme i els de la cort catalana en segon terme (de Camps a Millet i tot el que hi ha al darrera) . Incloc Millet a la carpeta de la política tenint en compte les seves relacions amb els partits catalans i la relaxació que els nostres representants públics han tingut en aquest tema.
De les institucions, immerses també en picabaralles constants, hom no pot entendre aquesta paràlisi que les afecta de manera continuada, probablement contaminades pel virus del baix nivell dels polítics d’aquest país.
I de l’economia, aquesta ja es de vergonya quan es mantenen els llarguíssims beneficis de la banca mentre ens segueixen explicant que la seva salvació només es possible si seguim injectant diner públic a cabassos.
Amb aquesta imatge global com a marc de fons, hom no pot creure altra cosa que aquesta crisi tot just acaba de començar. I aquí no val aquell principi que diu “només hi ha dos tipus de crisi, les que maten i les que engreixen”. En aquest cas, però, el problema es que ja s’entreveu que uns seguiran engreixant-se i els altres seguiran morint i així la crisi només es per uns i no per aquells que l’alimenten continuadament. Una pena.

He tornat

Després de gairebé tres anys de "segrest professional" -treballant per recuperar la normalitat en les percepcions publiques d'una multinacional- he tornat. Ho dic en el sentit que torno a estar actiu, amb més ganes que mai de tractar tots aquells temes d'actualitat que poden tenir un interés des de l'àmbit de la comunicació. No vull, ni pretenc, donar lliçons a ningú, sencillament crear una plataforma, on a través de l'observació de la realitat, puguem millorar quelcom essencial en la societat actual: la comunicació entre tots plegats.
I com a exemple d'una gran lliço comunicativa aqui teniu un enllaç on es pot comprovar com encara existeixen persones amb una capacitat desmesurada per generar atenció, per difondre un missatge i, de pas, per posar els pels de punta a milers de persones, tractant d'una manera planera, clara i entenedora un tema d'absoluta actualitat, la grip A. (A la imatge Teresa Forcades, probablement la millor comunicadora del moment). No us el perdeu: http://vimeo.com/6790193

Una taula periòdica per a la comunicació

Serà pel meu passat com a químic, però la veritat és que m'ha fet molta gràcia trobar que algú ha convertit moltes de les tecles de la comunicació en una taula periòdica per tal de facilitar la seva comprensió. Felicitats per la iniciativa.

Blogsday, comunicació a la xarxa

Avui se celebra el Blogsday 2007, el dia dels blogs, en el qual es recomanen milers de blogs a tota la xarxa, incrementant així la seva difusió i coneixement. És tracta d'una iniciativa que posa de manifest la importància dels blogs com a nou mitja de comunicació, sovint obviat encara per molts dels interlocutors socials, econòmics i polítics del país.

La comunicació a la xarxa és un fet i cal reivindicar-la des de qualsevol òptica de la mateixa comunicació, ja sigui corporativa, informativa, social, de crisis, de marca, perquè garanteix quelcom bàsic en la pròpia comunicació, el principi de transparència. Ara bé, cal anar en compte i no caure en el parany de convertir en oficial tot allò que és publica perquè com passa a la resta de canals clàssics de comunicació, no sempre tot allò que apareix a la xarxa obeeix a principis ètics i a la veritat. Aquesta és la grandesa i la misèria d'aquest gran mitjà.