divendres, 22 de gener del 2010

Huguet i les rectificacions

Diuen que rectificar és de savis, però aquest no és el cas del Conseller Huguet que, amb una filigrana lingüística "La meva opinió particular extreta, recordo, d’una conversa privada sobre la viabilitat del projecte en concret, la seva oportunitat o les seves motivacions, no té transcendència en relació al posicionament del Departament que represento. La meva posició oficial al respecte ja l’he fet arribar personalment a l’alcaldia", intenta desfer-se de les seves declaracions anteriors al voltant de la possible candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d’hivern, la qual va qualificar de “fantasmada d’Hereu”.
Independentment del que pugui pensar de la “cortina de fum” de l’Alcalde Hereu, potser una mica exagerada pels temps i els estats d’ànim que corren, em sembla encara més fora de lloc l’actitud del Conseller, essent com és, també, responsable del Departament de Turisme de la Generalitat.
La veritat, és que mai a la història recent d’aquest país hi ha hagut bons gestors turístics al capdavant del Govern català i Huguet no n’és una excepció. Ningú a hores d’ara es pot creure que un responsable polític pugui actuar des de la seva responsabilitat com a tal i, en realitat, creure en quelcom molt diferent a allò que diu i fa, perquè aleshores està cometent un frau polític davant la ciutadania, al marge de comunicar pèssimament, donat que tampoc ningú es creu la declaració d’ahir del Conseller.
Potser hagués quedat més digne dir que “ha estat una expressió desafortunada i fruit de no disposar de tota la informació sobre el projecte” o, hagués estat més senyor una rectificació de l’estil “lamento haver donat una opinió desafortunada, fruit de la precipitació”.
Jo no ser si Barcelona tornarà a ser olímpica o no i no crec que aquest ara sigui el millor projecte de ciutat, però si se que Huguet ha demostrat ser una mal polític, un mal comunicador i, a sobre, ens diu que no fa el que pensa. Doncs aleshores, com diuen a les empreses privades quan han de fer fora algú, la porta és molt gran.