Reaccions que provoquen crisi

Pel que sembla, en els darrers temps vivim en una crisi permanent, i no em refereixo a la crisi econòmica, sinó a totes aquelles altres crisi amb les quals ens delectem cada dia a traves dels mitjans de comunicació, ja es digui incendi d’Horta de Sant Joan, Ajuntament de Vic, traspàs de la gestió dels aeroports o tripartit.

En la majoria de casos però, es tracta de crisis que no ho son i que es limiten a engrandir-se mercès a les pròpies declaracions dels seus protagonistes. No hagués estat més fàcil que en el seu moment els responsables d’Interior i de Medi Ambient de la Generalitat haguessin dit que encara era massa aviat per a saber les causes de l’incendi d’Horta de Sant Joan, però que aquestes s’investigarien a fons i ja s’anunciaria el resultat quan es coneguessin? No hagués estat més raonable que l’Ajuntament de Vic abans de llançar-se a la piscina hagués mesurat la legalitat o la il•legalitat de la seva proposta? No seria més lògic que els socis del tripartit assumissin les grans decisions de manera conjunta donat que formen part d’un mateix govern i no que discuteixin cada acord per mitjà de les pàgines de la premsa?

Sembla que alguns líders gaudeixen embolicant la troca i creant polseguera allà on aquesta no havia de ser-hi, o és que potser no tenim cap altra problema per resoldre en aquest país? Una vegada més la teoria es converteix en practica i triomfa allò de què “les crisis no les provoquen els fets sinó la forma de reaccionar”, i així encara no no hem sortit d’una que ja ens toca una altra.