He seguit amb una certa atenció tot el desgavell d'aquests mesos de no encertar ni una en el tema de l'arribada de l'AVE a Barcelona i del macro-nyap de les rodalies de RENFE. I sovint, quan es produeixen trencadisses com aquesta, es demana als que ens dediquem a la comunicació que intentem minimitzar els efectes de la destrossa, revestint el desconcert d'un cert projecte sòlid de futur o bé, reduint a la mínima expressió el grau d'afectació, introduint eufemismes i posant oli allà on la realitat xerrica.
I quan la situació arriba a aquest grau de despropòsits jo em permeto recomanar tres píndoles màgiques: sinceritat, transparència i capacitat de resposta. En aquest cas, la traducció literal de capacitat de resposta no és altra cosa que actuació ràpida i contundent, és a dir: dimissions ja. Per què, per si no ho sabien els responsables de RENFE (llegir administració pública), un dels principis bàsics de la comunicació és escoltar,...., i què diu la gent?