He seguit amb preocupació les alarmants dades sobre l'estat de l'ensenyament a casa nostra, o més ben dit, sobre el fracàs i el baix nivell del sistema educatiu català, i la veritat és que volia fer tota una dissertació sobre les necessitats d'implicació que tots, absolutament tots, tenim amb l'educació com a única garantia d'un futur millor. Al final però, he optat per una altra via, donat que com sempre ja esta tot dit. Si voleu veure un veritable exercici de comunicació, destineu vint minuts de la vostra vida a escoltar aquest vídeo:
http://mediateca.educa.madrid.org/reproducir.php?id_video=jibnzc4s1quh4cv2
diumenge, 25 de novembre del 2007
Educació, Educació, Educació
Publicado por
jordim
en
10:02:00 p. m.
1 comentarios
Etiquetas: catalunya, educacio, ensenyament
dijous, 15 de novembre del 2007
Espectadors passius
Es la millor imatge del que va passar ahir amb l'esperat debat de les infraestructures.
Publicado por
jordim
en
12:31:00 p. m.
0
comentarios
Etiquetas: debat, infraestructures, parlament
dimecres, 7 de novembre del 2007
Enquestes i lectura d'enquestes
Publicado por
jordim
en
4:02:00 p. m.
0
comentarios
divendres, 2 de novembre del 2007
Quan el periodisme va més enllà de la seva funció
Allò que informativament em sembla una salvatjada és el protagonisme que se li està donant a l'agressor, permeten que justifiqui la seva injustificable acció i que fins i tot acabi apareixent com una víctima de la pròpia societat. Sincerament, els mitjans, tots els mitjans escrits i audiovisuals del país, haurien de revisar el seu codi ètic i adonar-se que estan convertint la bestia en víctima, i ja correm el risc de què algú comenci a pensar que no era tant mal noi. És aquesta la funció del periodisme?
Publicado por
jordim
en
12:40:00 p. m.
0
comentarios
dimecres, 24 d’octubre del 2007
Comunicar, també vol dir actuar
He seguit amb una certa atenció tot el desgavell d'aquests mesos de no encertar ni una en el tema de l'arribada de l'AVE a Barcelona i del macro-nyap de les rodalies de RENFE. I sovint, quan es produeixen trencadisses com aquesta, es demana als que ens dediquem a la comunicació que intentem minimitzar els efectes de la destrossa, revestint el desconcert d'un cert projecte sòlid de futur o bé, reduint a la mínima expressió el grau d'afectació, introduint eufemismes i posant oli allà on la realitat xerrica.
I quan la situació arriba a aquest grau de despropòsits jo em permeto recomanar tres píndoles màgiques: sinceritat, transparència i capacitat de resposta. En aquest cas, la traducció literal de capacitat de resposta no és altra cosa que actuació ràpida i contundent, és a dir: dimissions ja. Per què, per si no ho sabien els responsables de RENFE (llegir administració pública), un dels principis bàsics de la comunicació és escoltar,...., i què diu la gent?
Publicado por
jordim
en
11:12:00 p. m.
0
comentarios
dijous, 18 d’octubre del 2007
Balanç de perdues i guanys
Publicado por
jordim
en
10:18:00 p. m.
0
comentarios
dimarts, 16 d’octubre del 2007
Una taula periòdica per a la comunicació
Publicado por
jordim
en
1:28:00 p. m.
0
comentarios
Etiquetas: comunicacio, marques
dimarts, 9 d’octubre del 2007
El nostre mal no vol soroll
Publicado por
jordim
en
10:54:00 a. m.
0
comentarios
dilluns, 8 d’octubre del 2007
RSC o l'obligació del balanç
Pel que he vist fins ara, aquests balanços acaben convertint-se en un reguitzell de bones actuacions amb les quals queda neta la consciencia social d'empreses i d'organitzacions, però com encara som a temps, potser caldria reflexionar un xic més i veure si som capaços de fer realment un balanç social i no un llistat de quatre ajuds i subvencions a causes justes.
Sempre he defensat que el balanç social d'una organització no ha de ser només allò què hem fet per millorar l'entorn social d'aquella organització, sinó que també ha de recollir allò que no hem fet des d'una vesant critica, allò que podríem fer per a garantir una correcta implicació de la nostra activitat amb la nostra societat, i que no sempre passa per donar diners. La qüestió és superar l'actual impàs on s'han vist abocades les polítiques de responsabilitat social corporativa i iniciar un debat que ens permeti aprofundir sobre el model real que hauria de tenir el balanç social, més enllà del simple llistat.
Publicado por
jordim
en
4:09:00 p. m.
0
comentarios
Etiquetas: comunicació, corporativa, RSC, social
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Partits 2.0
Reprodueixo part del post d'en Donaire:
Imaginin que són els responsables d'un partit i que estan a les portes d'un Congrés. Imaginin també que han llegit quatre posts sobre política 2.0 i volen posar en pràctica aquestes teories. Per on començarien?. D'entrada, publicarien el document marc en pdf. Sense contrasenyes ni secretisme: un document a l'abast de les mirades indiscretes, fins i tot la de Sirera. Poden pensar també que seria una bona idea crear un canal propi de videos amb les aportacions més rellevants. Poden estructurar la web del Congrés com un blog (fins i tot de blogger) i obrir la porta als comentaris de la gent (militants, simpatitzants o passava-per-aquís). És probable que pensessin en facilitar la tramesa de comentaris i d'enquestes on line. Més o menys, el que es trobaran en l'espai que ha creat el PSC per a l'Onzè Congrés.
Publicado por
jordim
en
5:34:00 p. m.
0
comentarios
Etiquetas: comunicacio 2.0, Donaire, PSC
dimarts, 2 d’octubre del 2007
La nova Vanguardia
Ahir vaig tenir l'oportunitat d'assistir en directe a la sortida de la nova Vanguardia, o si més no, de la Vanguardia redissenyada. La concentració de poder que hi havia a l'acte em va fer pensar com deu ser de díficil -i ho se perquè ho he viscut- mantenir l'equilibri del diari amb la pressió d'aquest poder. Potser per aquest joc d'equilibris la Vanguardia ha trigat tant a reaccionar davant l'enrenou generat pel creixent debat sobre la corona i caldrà veure amb tota la reestructuració que ha dut a terme el diari com es gestiona tot aquest poder "amic".
Publicado por
jordim
en
11:06:00 a. m.
0
comentarios
Etiquetas: poder, Vanguardia
divendres, 28 de setembre del 2007
20 paraules
Publicado por
jordim
en
12:06:00 p. m.
0
comentarios
Etiquetas: diaris, informació
dijous, 27 de setembre del 2007
neix Público
Publicado por
jordim
en
3:59:00 p. m.
0
comentarios
dimecres, 26 de setembre del 2007
L'observatori de la imatge
Publicado por
jordim
en
6:02:00 p. m.
0
comentarios
dilluns, 24 de setembre del 2007
5.000 nous blocs cada hora
Jo diria que existeixen tres grans tipologies de blocs a Internet. La primera, són aquells espais que ens aporten coneixement sobre infinitat de matèries, aficions o temàtiques, i en especial les tecnològiques. La segona, serien aquell regitzell de blocs dedicats exclusivament a difondre opinió personal, com el que estic fent jo mateix en aquest moment, i la tercera, són una barreja dels primers i dels segons.
Exceptuant aquells blocs únicament d'opinió personal, el perill rau en els primers i en els tercers, perquè són aquests els que difonen continguts suposadament verídics. I en aquest cas, per ara, no ens queda més remei que anar separant el gra de la palla, intentant contrastar allò que ens diuen que diuen amb els recursos que tinguem al nostre abast.
Publicado por
jordim
en
5:51:00 p. m.
1 comentarios
divendres, 21 de setembre del 2007
Un incendi que fa més gran el foc
A mesura que passen les hores ens adonem que es tracta d'un simple accident on no hi ha la "mà negra" de la manca d'inversions de l'Estat a Catalunya, però la frivolitat de molts opinadors ja ha estat suficient per fer molt més gran el foc del que era en realitat i, la majoria de tertúlies ja han tingut el temps suficient per omplir-se de continguts i opinions fent d'aquest incendi un nou drama de país.
Vivim en una espiral de dramatisme on malauradament sembla que haguem trobat el comodí per engrandir permanentment el sac del caos al país. On son els veritables líders d'opinió per posar a lloc una realitat que ni es tan dramàtica ni tan caòtica.
Publicado por
jordim
en
12:55:00 p. m.
0
comentarios
Etiquetas: caos, incendi, vall d'hebron
dijous, 20 de setembre del 2007
La importància de l'hemeroteca
L'hemeroteca ha demostrat que allò que ens volien vendre ja ens ho havien venut l'any 2004 i posa de manifest que la política, com el periodisme, tira molt sovint d'aquells temes que per a la majoria de la ciutadania ja han quedat oblidats amb una demostració palpable de manca d'imaginació i d'incapacitat de superació.
Per sort, ara hem descobert la importància de l'hemeroteca.
Publicado por
jordim
en
9:14:00 a. m.
0
comentarios
Etiquetas: ajuts, govern, hemeroteca, mitjans, política
dimecres, 12 de setembre del 2007
L'atracció de la xarxa
Des d'una òptica de la comunicació cal tenir en compte que es tracta només de canals i que aquests canals han d'anar acompanyats de continguts, perquè sense continguts el canal perd tot el seu sentit i malauradament la política te una tendència innata a frivolitzar el mitjà perquè allò que interessa no sempre és el que es diu o es vol dir, sinó el fet de sortir a la foto.
Una vegada més allò que hauria de ser una eina de proximitat es converteix en una eina de maquillatge per poder justificar que no es viu d'esquenes a una realitat que ja comparteixen 170 milions de persones arreu del món. Els americans que ja han captat aquesta tendència no han trigat a crear eines d'avaluació dels blocs polítics i ja existeixen web sites on hom pot veure quina és la imatge i la percepció que es té de la presència a la xarxa dels diferents representants polítics nord americans; però feta la llei, feta la trampa, i allà on els resultats no són favorables, una legió de membres dels partits els fan modificar aportant opinions positives versus els seus respectius líders. I així anem fent, omplint espais per no res. Una llàstima.
Publicado por
jordim
en
6:12:00 p. m.
0
comentarios
divendres, 7 de setembre del 2007
El poder de la informació
El poder de la informació sovint va més enllà de les seves repercussions, i de vegades, aquest és utilitzat en benefici propi per part d'aquells que tenen a l'abast una plataforma informativa i, això, ja em perdonaran, no és de rebut. Posaré un exemple: dijous a El Periódico de Catalunya, el columnista Arturo San Agustín feia tota una reflexió sobre l'apagada de Barcelona per acabar reclamant que ell, com a afectat, encara no havia cobrat la indemnització que havia reclamat quan, es queixava, que d'altres membres destacats de la professió periodística afectats com ell si que ho havien fet.
Ja fa molts anys que les redaccions i els periodistes han deixat de ser una bombolla aïllada dels interessos polítics, socials o econòmics i es comprensible que el periodista s'hagi adonat de qui el paga i quins són els objectius i els interessos de qui el paga, però d'aquí a fer valer el mitjà com a plataforma reivindicativa dels interessos personals, hi ha un tros. I ja sabem que la línia de la independència i de l'objectivitat és avui més prima que mai, però cal seguir reclamant un cert compliment d'aquesta frontera per evitar que als interessos mediatics hàgim d'afegir ara els interessos personals.
Que no hàgim d'afegir a la crisi de credibilitat i de qualitat del periodisme actual el mercadeig d'allò que és estrictament personal, perquè aleshores ho tenim perdut.
Publicado por
jordim
en
11:20:00 a. m.
1 comentarios
Etiquetas: el periódico, informació, periodistes
dijous, 6 de setembre del 2007
De l'identitat a allò que som
Diuen que la identitat d'una organització és allò que és més allò que els altres diuen que és. Amb un país passa el mateix, som allò que som, més el que diuen i diem que som. Ho dic, perquè en els darrers temps, tot el que diem i diuen que som es basa exclusivament en una imatge catastròfica de nosaltres mateixos. Al·leguem que no funciona res i ens recreem en el caos com si haguéssim trobat plaer en sentir-nos deixats de la mà de l'Estat i no fem res més que seguir furgant en la ferida immersos en un victimisme que s'està instal·lant de manera preocupant en la nostra realitat i quotidianitats. I així hem passat l'estiu i tot apunta que passarem la tardor i l'hivern.
Però, és això el que volem?On és la nostra imatge de dinamisme, d'eficàcia, de treball, de capdavanters, que sempre ens ha caracteritzat com a catalans? No seria ni és bo perdre de cop i volta aquesta identitat aconseguida al llarg de la nostra història recent; què guanyarem posant-nos ara a la cua de l'Estat com si volguéssim reclamar una etiqueta de país catastròfic.
Com deia l'altra dia el meu bon amic Antoni Puigverd a La Vanguardia, posem-nos a treballar i, tornem a situar la nostra identitat allà on la teníem, allà on nosaltres dèiem que érem motor i la resta s'emmirallava en nosaltres per tirar endavant.
Publicado por
jordim
en
11:10:00 a. m.
0
comentarios
divendres, 31 d’agost del 2007
Blogsday, comunicació a la xarxa
Avui se celebra el Blogsday 2007, el dia dels blogs, en el qual es recomanen milers de blogs a tota la xarxa, incrementant així la seva difusió i coneixement. És tracta d'una iniciativa que posa de manifest la importància dels blogs com a nou mitja de comunicació, sovint obviat encara per molts dels interlocutors socials, econòmics i polítics del país.
La comunicació a la xarxa és un fet i cal reivindicar-la des de qualsevol òptica de la mateixa comunicació, ja sigui corporativa, informativa, social, de crisis, de marca, perquè garanteix quelcom bàsic en la pròpia comunicació, el principi de transparència. Ara bé, cal anar en compte i no caure en el parany de convertir en oficial tot allò que és publica perquè com passa a la resta de canals clàssics de comunicació, no sempre tot allò que apareix a la xarxa obeeix a principis ètics i a la veritat. Aquesta és la grandesa i la misèria d'aquest gran mitjà.
Publicado por
jordim
en
11:38:00 a. m.
0
comentarios
Etiquetas: comunicacio
dijous, 30 d’agost del 2007
La remor dels grups electrògens
La premsa del dia anuncia que Fecsa Endesa limitarà a 4 hores el temps màxim d'una apagada. Quan hom llegeix correctament les diferents informacions, s'adona que allò que es diu és ben diferent d'allò que s'anuncia en el titular. La informació real era que Fecsa Endesa informa a l'Ajuntament de Barcelona, que en 4 hores pot tenir instal·lats grups electrògens en cas d'incidencia.
Estem davant, independentment de l'incident, de les seves conseqüències i de les seves afectacions, d'un cas clar de “remor” informativa, ja sigui perquè els representants polítics de l'Ajuntament de Barcelona demostren ànsia per tranquil·litzar la població o perquè els mitjans aposten per les grans notícies, que uns i altres, converteixen una informació del tot lògica amb una notícia bastant il·lògica. Com podria una companyia elèctrica limitar el temps d'una pagada, quan aquesta pot obeir a múltiples causes i a múltiples incidències i la seva solució pot ser, en alguns casos, prou complexa.
Aleshores, què ha passat? La resposta es ben senzilla, aquell que informa ha de ser capaç d'emetre missatges clars, concisos i entenedors pels interlocutors que té davant i, aquell que recull la informació ha de tenir la suficient capacitat critica per saber determinar si allò que ha entès té sentit o no, pot ser veritat o no, si no estem davant un allau de barbaritats que requereixen una constant rectificació. I ja hi tornem a ser, el problema es dimensiona i es converteix en catàstrofe.
Publicado por
jordim
en
3:44:00 p. m.
1 comentarios
dimecres, 29 d’agost del 2007
Famosos i món local
Senzillament em sembla un acte de frivolitat absoluta des de l'òptica de la comunicació i la promoció local, perquè aquest tipus d'accions no aporten res més enllà d'elements decoratius totalment efímers, sense cap vinculació ni continuitat, ni criteri de continguts.
La promoció local s'ha de fer en base a criteris ferms, en funció dels atributs de cada municipi, en base a un discurs ben articulat i amb la solidesa necessaria per donar continuitat. La resta és llençar diners i voler fer veure allò que hom no és.
Publicado por
jordim
en
5:03:00 p. m.
2
comentarios
dilluns, 27 d’agost del 2007
Tallar arbres i no escoltar
Al marge de compartir plenament la preocupació dels meus conciutadans, aqui em limitaré a destacar un dels elements més significatius de la comunicació, amb el qual es poden evitar molts conflictes d'aquest tipus. I és que la primera norma de la comunicació passa per escoltar aquells interlocutors que tenim davant, independentment de si pensem que tenen raó o no.
Evidentment, en aquest cas com en molts altres, aquest principi bàsic no ha estat considerat pels polítics que configuren el govern actual de Malgrat i, novament, s'haurà obert una crisi que es podien haver estalviat.
La resposta municipal no ha estat altra que la d'enviar les forces de l'ordre per intentar dissoldre els manifestants, deixant la comunicació al lloc més allunyat possible.
No defenso que totes les decisions municipals hagin de passar pel consens popular, ni molt menys, però de vegades el seny ens diu, que si que cal tenir-les en compte alhora de planificar perquè ningú no està en posessió de la veritat absoluta.
A Malgrat s'han viscut ja uns quants antecedents d'aquesta forma d'actuar i aquest serà un més. I tot per no escoltar.
Publicado por
jordim
en
4:27:00 p. m.
0
comentarios
divendres, 24 d’agost del 2007
comunicació d'agenda o agenda de la comunicació
Ho hem vist aquests darrers mesos en l'anomenat caos de les infraestructures a Barcelona i a Catalunya; sovint la reacció ciutadana i conseqüentment la reacció mediàtica ha estat més dimensionada per una inicial i clara manca d'informació. El ciutadà s'emprenya pel retard del tren, per la maleta perduda o per la cua interminable de la carretera, però sobretot s'emprenya per la manca d'informació; per les hores d'espera sense saber que passa.
Un bon amic em comentava l'altra dia que hi ha dos tipus de comunicació; la comunicació d'agenda, que és aquella que va sempre a remolc dels esdeveniments, i l'agenda de la comunicació, on s'estableix en cada moment allò que cal dir, marcant el tempo i les accions de la comunicació. En la problemàtica de les infraestructures sovint passa que els màxims responsables es limiten a actuar en funció dels esdeveniments; el missatge arriba tard i no convenç, ampliant-se encara més el grau d'insatisfacció ciutadana i magnificant-se l'incident fins a generar-se una percepció totalment negativa i una imatge de caos que en res beneficia el país ni la societat.
Evidentment, les coses són molt més complexes i intervenen altres paràmetres -com per exemple una clara manca de pedagogia en materia d'infraestructures-, però esencialment estem davant un buit en el costum i els hàbits de comunicació i d'informació d'interés. Ens limitem a donar informació superficial, quan allò que busquem és informació útil, que en aquest cas ens aclareixi les causes i els continguts dels incidents i, a més, aquesta sempre arriba tard.
Potser una lliçó d'aquesta situació és la de començar a explicar les coses tal i com son, en el moment oportú i no perquè l'incendi ja crema i, en definitiva a fer agenda de la comunicació i no comunicació d'agenda.
Publicado por
jordim
en
3:57:00 p. m.
0
comentarios
dimecres, 22 d’agost del 2007
Un estrany panorama polític
Aquesta realitat es probablement conseqüència de tres factors diferents. D'una banda, de candidatures que han vist la possibilitat d'intervenir directament en els governs locals defensant interessos poc clars, quan fins ara, aquests interessos es defensaven des de fórmules de pressió externes. D'altra banda, d'unes campanyes electorals on ha primat la cultura del rumor davant el debat sobre la feina feta o no feta, utilitzant sovint mitjans de comunicació creats expressament per fer circular aquests rumors. I per últim, d'un clar cansament ciutadà davant la política, a força d'anar acumulant despropòsits al llarg dels darrers anys i un clar allunyament de la realitat.
Tot plegat ens deixa un panorama dessolador que obre la porta a dos escenaris diferents. El primer i molt probable, un augment encara més significatiu de l'abstenció, i el segon, i més esperançador, un retorn de la ciutadania a la participació per resituar la representació política en el marc de la racionalitat, apostant unicament per aquells interessos reals de defensa del ciutadà.
Mentretant, però, potse no cal esperar a veure quin escenari acaba imposant-se i el que cal fer és analitzar profundament allò que esta pasant; perquè el rumor s'imposa a un debat polític racional? perquè resulta tant fàcil als representants d'interessos estranys obtenir representació política? perquè no hi ha una reacció dels partits polítics que ràpidament s'acomoden a la nova realitat?
Ha arribat el moment de fer un seguiment més explicit i permanent d'aquests nous governs i de començar a reclamar informació de qualitat, transparent i seriosa, lluny de la cultura del rumor que estem heretant de la cultura televisiva dels darrers temps.
Publicado por
jordim
en
5:23:00 p. m.
0
comentarios