L'altre dia, el mestre Pernau recordava en la seva columna habitual una dita popular catalana que diu "el nostre mal no vol soroll". Sàvia evidència per a totes aquelles situacions de crisi on és més habitual engrandir la malaltia que curar-la mitjançant declaracions i contradeclaracions continuades. Estem tan acostumats a emmirallar-nos que si no posem el termòmetre constantment a la boca del malalt no en tenim prou. I si no, només cal fixar-se en el cas de Madeleine on el soroll ja supera el mal.
dimarts, 9 d’octubre de 2007
El nostre mal no vol soroll
Publicado por
jordim
en
10:54:00 a. m.
0
comentarios
Vínculos a esta entrada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)