La ciutat de Vic viurà avui, probablement, un dels plens més mediàtics de la seva història recent, fruit de la proposta del govern municipal de denegar el padró a aquells immigrants que es trobin en situació il•legal. El debat generat entre ciutadans, immigrants, entitats i associacions socials i administracions públiques, ha focalitzat l’atenció de la totalitat dels mitjans de comunicació i seguirà portant cua en els propers dies i setmanes, tant per la sensibilitat del tema com per les connotacions que comporta el mateix, i perquè a Vic hi ha qui ha.
El problema és que ningú te en compte que la realitat de Vic es la mateixa que viuen molts altres municipis catalans, on la immigració supera les capacitats de la pròpia població per dotar de serveis i atenció als nous ciutadans, siguin il•legals o no. Assumint d’aquesta manera un problema que ha recaigut en els ens locals, quan a qui correspon resoldre’l és a l’administració estatal.
El Govern de Vic s’equivoca sortint per la tangent i assumint una decisió que tampoc hauria de ser local. I novament la crisi es genera i es centra en la part frívola d’un tema molt més profund, on qui te la responsabilitat es renta les mans i mira cap a una altra banda i deixa que seguin els petits que es llencin a la piscina provocant un gran mullader.
Estem davant una nova crisi que afectarà el mon local i la convivència ciutadana i que s’oblida de qui és realment qui la genera. I així anem perdent el temps i omplint espais d’informació però, sense resoldre el problema de fons i sense explicar quina es la realitat.