Educació, Educació, Educació

He seguit amb preocupació les alarmants dades sobre l'estat de l'ensenyament a casa nostra, o més ben dit, sobre el fracàs i el baix nivell del sistema educatiu català, i la veritat és que volia fer tota una dissertació sobre les necessitats d'implicació que tots, absolutament tots, tenim amb l'educació com a única garantia d'un futur millor. Al final però, he optat per una altra via, donat que com sempre ja esta tot dit. Si voleu veure un veritable exercici de comunicació, destineu vint minuts de la vostra vida a escoltar aquest vídeo:

http://mediateca.educa.madrid.org/reproducir.php?id_video=jibnzc4s1quh4cv2

Espectadors passius

Reprodueixo literalment part del comentari de l'Antoni Puigverd avui a La Vanguardia, perquè em sembla un magnífic resum de com es fuig de la solució de problemes i de la translació d'un missatge que recuperi d'una vegada per totes la imatge de fracàs que s'està instal·lant al pais: "El populismo no solo seduce al cantinflesco Chávez. También tienta a los profesionales de la política, cuya retórica, tiende últimamente a la adulación del pueblo suficiente para disimular la incapacidad de resolver los problemas que causan el sufrimiento de la ciudadanía. ¿Qué hacer cuando queda en evidencia que el desbarajuste de las vías catalanas es resultado de una política nefasta que implica a la mayoría de partidos catalanes y españoles? ¿Una sincera autocrítica? ¡Nunca! ¡Antes muerto que pillado en un renuncio!

Es la millor imatge del que va passar ahir amb l'esperat debat de les infraestructures.

Enquestes i lectura d'enquestes

Llegeixo als diaris el darrer baròmetre municipal de l'Ajuntament de Barcelona. Entre els temes destacats hi han els titulars que diuen que la principal preocupació dels barcelonins són les infraestructures, que un 50 per cent creu que la culpa de l'apagada de Barcelona va ser d'Endesa i que els ciutadans valoren la gestió de l'Ajuntament en tot el problema de les infraestructures. I després em dedico a mirar a fons l'enquesta feta sobre una base de 800 persones, una xifra ampliament representativa de la ciutat. En el document trobo que només un 16,6 per cent consideren que el problema més greu són les infraestructures, un percentatge altament significatiu.

També trobo que un 50 per cent NO considera Endesa responsable de l'apagada, que un 57,2 per cent no veu tant bona la gestió de l'Ajuntament. És a dir, estem tant poc acostumats a llegir números que una mateixa enquesta la podem capgirar -com ja és habitual- de totes les maneres possibles. Per cert, ningú diu que a la majoria de ciutadans de Barcelona, segons el baròmetre, els preocupa molt més l'accés a l'habitatge, la inseguretat, la inmigració, la circulació, la neteja.... És ben be que cadascú veu la realitat segons el color amb la qual la mira.

Quan el periodisme va més enllà de la seva funció

Suposo que com tothom no he pogut evitar seguir el cas de la noia agredida, insultada i humiliada per un tros d'animal en un metro de Barcelona. I hem d'agrair la difusió de les imatges que han permès identificar l'agressor, detenir-lo i iniciar el conseqüent procés judicial. Fins aquí el seguiment mediàtic ha estat correcte i, probablement, fins i tot, ha ajudat a conscienciar sobre les moltes agressions d'aquesta mena que malauradament es produeixen diàriament al nostre país.

Allò que informativament em sembla una salvatjada és el protagonisme que se li està donant a l'agressor, permeten que justifiqui la seva injustificable acció i que fins i tot acabi apareixent com una víctima de la pròpia societat. Sincerament, els mitjans, tots els mitjans escrits i audiovisuals del país, haurien de revisar el seu codi ètic i adonar-se que estan convertint la bestia en víctima, i ja correm el risc de què algú comenci a pensar que no era tant mal noi. És aquesta la funció del periodisme?