El cost de la reputacíó

Pel que sembla, els bancs no han contemplat tots els costos d'aquesta crisi., o potser saben quan val la pèrdua de reputació que ja tenen i que seguiran tenint. http://www.diaridegirona.cat/opinio/2012/01/19/cost-reputacio/542662.html

Silencis

Amb una entrevista a l'Agència EFE, Mariano Rajoy no ressolt el problema d'informació del seu govern. http://www.diaridegirona.cat/opinio/2012/01/12/silencis/541461.html

Taxe de sejour

Una oferta que paguem entre tots. http://www.diaridegirona.cat/opinio/2012/01/05/taxa-turistica/540226.html

Glaçats

El meu particular resum de l'any: http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/12/29/glacats/539153.html

L'adéu als mitjans locals

Miro amb preocupació el mapa de mitjans de comunicació que estan en perill o que ja han tancat i que ha impulsat la periodista Txell Costa. En la majoria de casos es tracta de mitjans d'informació local que van desapareixent o que experimenten àmplies retallades fruit de la manca de finançament per part d'aquells organismes públics que fins ara els donaven suport o els gestionaven directament. I em sembla, sense ser pessimista, que les taques de color vermell i groc, que indiquen els mitjans tancats i els que estan en situació crítica, aviat necessitaran més espai.

L'error de les administracions locals ha estat voler absorbir, per un estrany afany de control o fins i tot de servei, aquells mitjans que van néixer amb l'inici de la democràcia, o en alguns casos, en els darrers anys del franquisme, i que eren fruit d'iniciatives de la mateixa societat que requeria espais d'informació de proximitat, de trobada i de debat i que majoritàriament es fonamentaven en les aportacions desinteressades dels seus integrants. Aquell esperit de participació social fa temps que es va perdre i la tendència ha estat la d'anar cap a la professionalització o semiprofessionalització d'aquells mitjans, alguns dels quals amb un creixement d'estructures que ja s'intuïa impossible d'assumir, i amb models que es volien assemblar als mitjans privats i més generalistes, deixant enrere l'objectiu per al qual foren creats i que no era altre que el de canalitzar i fer-se ressò de l'activitat i del dinamisme local i social.

Em sap greu perquè moltes d'aquelles experiències que avui ja no hi són o que són a punt de deixar de ser-hi, van ser una magnífica escola per a molts periodistes i, sobretot, un extraordinari canal de cohesió social. Potser el temps tornarà a posar a lloc la comunicació local, recuperant aquells valors com a mitjà d'expressió de les diferents sensibilitats i iniciatives dels nostres municipis, sense voler aspirar a ser el que no és.http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/12/22/ladeu-als-mitjans-locals/537880.html

UdG, 20 anys

La celebració del vintè aniversari de la Universitat de Girona no és només una bona notícia per tot el que representa en l'àmbit de la transmissió de coneixement, sinó també perquè Girona estaria molt lluny de la seva realitat actual sense aquesta universitat. La gran transformació de la ciutat es deu també, en gran part, a la mateixa universitat i, sobretot, des d'un punt de vista de dinamisme i vitalitat. El ventall d'aportacions de la UdG a Girona i de Girona a la UdG abasta camps tan diversos com l'economia, el comerç, la cultura, l'urbanisme, les relacions internacionals i el creixement de la mateixa ciutat, i avui, la capital gironina ja no seria viable sense la universitat.

És cert que aquest aniversari no arriba en el millor moment de la Universitat, fruit d'una estructura feixuga i poc eficient i de pocs diners per mantenir-la, però la seva vessant de promoure talent i força a Girona segueix intacta. En els propers anys la UdG té el repte de millorar el seu model de gestió per seguir essent un referent i un pol d'atracció que dóna vida a la ciutat i Girona té el deure de seguir avançant de la mà del talent i del coneixement que aporta la universitat i, en aquest sentit, eines com el Parc Científic han de ser un dels instruments d'aquest desenvolupament.

Aquest aniversari permet avui adonar-nos de la decisió més encertada dels darrers anys a la ciutat, tenir una universitat o no tenir-ne és la distància que hi ha entre tenir futur o no tenir model per afrontar-lo i avui Girona, per sort, té en la seva universitat un motor d'esperança que ha de seguir greixant per no perdre el ritme. Els 20 anys de la UdG són només una primera etapa que ha representat molt per a Girona, però que pot representar molt més, i és aquí on rau la gran joia d'aquest aniversari. http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/12/15/udg-20-anys/536275.html

Presentació del llibre "Crisis que matan, crisis que engordan"

Us convido a la presentació del meu segon llibre Crisis que matan, crisis que engordan, dedicat a com gestionar la comunicació d'una crisi. La presentació anirà a càrrec d'Arseni Gibert, president de l'Autoritat Catalana de la Competència i, parlarem, a més del llibre, sobre si ens han explicat bé aquesta crisi actual o no. L'acte l'organitza la Llibreria la Pilona i el farem el proper divendres, 16 de desembre, a les 8 del vespre a la sala petita del Centre Cultural de Malgrat. Us hi espero!