Suposo que com tothom no he pogut evitar seguir el cas de la noia agredida, insultada i humiliada per un tros d'animal en un metro de Barcelona. I hem d'agrair la difusió de les imatges que han permès identificar l'agressor, detenir-lo i iniciar el conseqüent procés judicial. Fins aquí el seguiment mediàtic ha estat correcte i, probablement, fins i tot, ha ajudat a conscienciar sobre les moltes agressions d'aquesta mena que malauradament es produeixen diàriament al nostre país.
Allò que informativament em sembla una salvatjada és el protagonisme que se li està donant a l'agressor, permeten que justifiqui la seva injustificable acció i que fins i tot acabi apareixent com una víctima de la pròpia societat. Sincerament, els mitjans, tots els mitjans escrits i audiovisuals del país, haurien de revisar el seu codi ètic i adonar-se que estan convertint la bestia en víctima, i ja correm el risc de què algú comenci a pensar que no era tant mal noi. És aquesta la funció del periodisme?
Allò que informativament em sembla una salvatjada és el protagonisme que se li està donant a l'agressor, permeten que justifiqui la seva injustificable acció i que fins i tot acabi apareixent com una víctima de la pròpia societat. Sincerament, els mitjans, tots els mitjans escrits i audiovisuals del país, haurien de revisar el seu codi ètic i adonar-se que estan convertint la bestia en víctima, i ja correm el risc de què algú comenci a pensar que no era tant mal noi. És aquesta la funció del periodisme?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada