I és aquest model pervers el que possibilita que sempre hi hagi aprofitats que veient les escletxes del sistema en treuen un rendiment, personal o col•lectiu. El mateix passa amb els partits polítics que aprofiten la poca claredat dels sistemes de finançament per aconseguir diners allà on poden i allà on els deixen i, massa sovint, un sistema i altra es troben, però després tot acaba essent un problema d’imatge, de comunicació i de percepció dels ciutadans. Potser seria hora que ho arreglessin
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Un problema de model
He començat ha escoltar diversos polítics catalans preocupats pel problema d’imatge de la política en general que es deriva de l’operació anti corrupció a diversos ajuntaments catalans i contra importants dirigents socialistes i convergents. Què no s’equivoquin, aquest no es un problema d’imatge, ni de comunicació; aquest és un problema de model de l’administració pública, que amb els anys ha anat implantant un sistema més basat en la drogodependència entre empreses i administració i, entre administració i empreses, que no pas en el lògic finançament mitjançant els impostos.
I és aquest model pervers el que possibilita que sempre hi hagi aprofitats que veient les escletxes del sistema en treuen un rendiment, personal o col•lectiu. El mateix passa amb els partits polítics que aprofiten la poca claredat dels sistemes de finançament per aconseguir diners allà on poden i allà on els deixen i, massa sovint, un sistema i altra es troben, però després tot acaba essent un problema d’imatge, de comunicació i de percepció dels ciutadans. Potser seria hora que ho arreglessin
I és aquest model pervers el que possibilita que sempre hi hagi aprofitats que veient les escletxes del sistema en treuen un rendiment, personal o col•lectiu. El mateix passa amb els partits polítics que aprofiten la poca claredat dels sistemes de finançament per aconseguir diners allà on poden i allà on els deixen i, massa sovint, un sistema i altra es troben, però després tot acaba essent un problema d’imatge, de comunicació i de percepció dels ciutadans. Potser seria hora que ho arreglessin
Publicado por jordim en 1:54:00 p. m.
Etiquetas: CiU, Garzón, política, PSC, Santa Coloma
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada