Massa sovint, temes que afecten el patiment de les persones son tractats com un reclam per l’audiència per determinats mitjans de comunicació, a força d’incrementar el seu dramatisme fins a límits molt qüestionables però, de tant en tant, surten experiències què, gràcies a una sensibilitat exquisida aporten valor afegit i un nivell extraordinari d’optimisme. Aquest és el cas del documental de Vicens Tomàs, Viure el Càncer, al qual dedico la meva columna d’opinió d’avui al Diari de Girona
dijous, 20 de gener del 2011
Un exercici de sensibilitat
Publicado por jordim en 10:13:00 a. m.
Etiquetas: càncer, difusió, documental, dramatisme, mitjans
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada