paternalismes

Llegeixo en un anunci institucional “la Diputació presta serveis directes als municipis perquè el teu ajuntament pugui oferir-te el que necessites”. Aquest pot ser l’origen de tots els mals de la societat actual, una administració pública excessivament paternalista que crea dependència de tots els sectors que, sense adonar-se, dorm la iniciativa privada i aïlla els emprenedors.


Ho hem vist i ho veiem diàriament, el sector automobilístic necessita recuperar-se, l’administració ho resolt amb un pla d’ajuts directe a la compra de vehicles; els bancs fan figa fruit d’una mala gestió, cap problema, l’Estat ho resolt; el sector de la construcció és desinfla, l’administració proposa plans d’ajut a la compra d’habitatges, al lloguer i a la rehabilitació, i així fins abastar tota la societat. D’aquell antic eslògan, no problem, be happy!, ara en fem cultura i religió.

Hem passat de tenir una administració publica destinada a cobrir les mancances bàsiques en infraestructures i serveis comunitaris, a una administració que escampa el seu mantell protector a tots els racons de la societat, a totes les necessitats. Ja no és suficient amb gestionar els serveis generats, mantenir les infraestructures creades, ara cal, a més, subvencionar, protegir, vetllar i adormir una societat que es sent més còmoda amb la dependència que amb el risc de la llibertat.

Ens volen i potser volem que contínuament ens treguin les castanyes del foc, volem sentir-nos funcionaris d’una administració que no ens deixarà caure, que no vol que el nen es faci mal, sense adonar-nos que aquest camí té un final, que l’equilibri es pot trencar i que més dur serà descobrir la realitat, despertar del somni i tornar a començar, si és que som a temps de començar.