El volcà de Salt

Excel•lent l’article d’avui a La Vanguardia d’Antoni Puigverd sobre el conflicte que es viu a Salt. Te raó l’Antoni quan diu que el problema de Salt no és de Salt, sinó de país i d’Estat, perquè en temes d’immigració tothom s’ha rentat les mans i ha deixat als Ajuntaments sols davant una problemàtica que ells mai podran resoldre, ni per competències, ni per recursos, ni per abast. Però també te raó l’Antoni Puigverd quan afirma que a Salt s’està coent una bomba de rellotgeria que pot esdevenir un veritable castell de cartes per a molts altres pobles i ciutats de Catalunya i de l’Estat. Salt és avui un volcà que dona símptomes d’una erupció que pot anar molt més enllà del seu terme municipal.

Com altres poblacions catalanes, Salt ha assumit uns índexs d’immigració que van més enllà de qualsevol mida gestionable i, com altres poblacions catalanes, ha hagut de conviure amb aquest fenomen sense poder actuar per minimitzar-lo i integrar-lo, perquè no corresponia a l’Ajuntament donar una solució global al problema. Faria bé l’Alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, en deixar la bona voluntat de banda i donar un cop de puny sobre la taula per reclamar, d’una vegada per totes, que aquells a qui veritablement correspon la solució, assumeixin les seves responsabilitats. A Salt el que cal és una taula permanent amb presència de l’Estat, de la Generalitat i dels propis immigrants, amb capacitat per a decidir, per aplicar recursos i mesures que serveixen com a camí per a la resta de pobles i ciutats, modificant aquelles lleis que s’hagin de modificar, creant aquella reglamentació que sigui necessària i posant les inversions, les mesures i les accions que de veritat ajudin a trobar una solució, i no és tracta de donar beneficència, ni subvencions, perquè això no fa res més que dormir el problema però, mantenir-lo.

El problema de Salt és que a excepció de l’Ajuntament, que l’ha partit i l’ha viscut, la resta d’actors l’han deixat podrir, mirant-se’l des de la barrera i confiant que les voluntats i la bona fe farien la feina de manera miraculosa. El problema de Salt no és només d’urbanisme, de seguretat, de concentració, de marginalitat, de civisme, el problema de Salt és diu immigració descontrolada i la solució passa per un pla integral que retorni la normalitat, un pla fet per aquells que de veritat el poden fer.

Salt, una punta de llança

Els de Salt estan esvalotats. Des de fa uns dies es succeeixen les concentracions de veïns a la porta de l’Ajuntament reclamant més seguretat ciutadana i, al mateix temps, mirant de reüll a tot aquell que passa que no sigui de la terra, perquè al cap i a la fi, tothom pensa que el problema és, en primera instància, de la immigració. Per tant, allò que comença essent un tema d’inseguretat passa a ser un problema d’acceptació; en temps de crisi es posa de manifest que aquest país no ha paït bé que el seu creixement ha estat gràcies a la immigració, i ara es pensen que aquesta és la culpable de la manca de feina. Quan les coses anaven bé la immigració no molestava i quan van malament, ens sobra tothom.

Salt té unes xifres desmesurades de població nouvinguda, però no és l’únic municipi amb aquesta situació. Fa pocs dies, veiem com el mateix tema esclatava a Vic, encara que amb un altre format, i fa uns mesos també va haver-hi incendis similars a Almeria. I probablement, a les properes setmanes, veurem com altres municipis es troben en circumstàncies molt similars havent de fer front a conflictes que s’escapen de les seves responsabilitats i de les seves competències.

El país està pagant el preu de no haver sabut gestionar adequadament un creixement sobtat i unes necessitats de mà d’obra que implicaven haver d’acollir a persones amb cultures molt diferents. Algú havia de fer front a aquesta realitat, dissenyant processos d’integració i facilitant l’aterratge de tanta gent de cop, i aquest algú no podien ser els ajuntaments del país que prou feina tenien i tenen en donar resposta a les necessitats de gestió dels serveis més bàsics.

Allò que passa ara no és altra cosa que el resultat d’una feina mal feta, d’un procés no estructurat i d’unes administracions superiors que han fet la vista grossa a un problema que estava cantat, previst i que era fàcilment imaginable. Salt només és un exemple d’allò que es pot convertit en quotidianitat, que la tensió entre aquells que pateixen de veritat la crisi acabi degenerant en un enfrontament entre els més febles i sense que ningú resolgui el problemes estructurals de fons. I que això passi al davant dels ajuntaments, que una vegada més han d’assumir per força allò que per lògica no els hi correspon.

Ni la crisi és un problema municipal ni la immigració es pot resoldre des de els ajuntaments, i algú ha de començar a explicar aquesta realitat, perquè al final algú prengui decisions.