Enquestes i lectura d'enquestes

Llegeixo als diaris el darrer baròmetre municipal de l'Ajuntament de Barcelona. Entre els temes destacats hi han els titulars que diuen que la principal preocupació dels barcelonins són les infraestructures, que un 50 per cent creu que la culpa de l'apagada de Barcelona va ser d'Endesa i que els ciutadans valoren la gestió de l'Ajuntament en tot el problema de les infraestructures. I després em dedico a mirar a fons l'enquesta feta sobre una base de 800 persones, una xifra ampliament representativa de la ciutat. En el document trobo que només un 16,6 per cent consideren que el problema més greu són les infraestructures, un percentatge altament significatiu.

També trobo que un 50 per cent NO considera Endesa responsable de l'apagada, que un 57,2 per cent no veu tant bona la gestió de l'Ajuntament. És a dir, estem tant poc acostumats a llegir números que una mateixa enquesta la podem capgirar -com ja és habitual- de totes les maneres possibles. Per cert, ningú diu que a la majoria de ciutadans de Barcelona, segons el baròmetre, els preocupa molt més l'accés a l'habitatge, la inseguretat, la inmigració, la circulació, la neteja.... És ben be que cadascú veu la realitat segons el color amb la qual la mira.

Quan el periodisme va més enllà de la seva funció

Suposo que com tothom no he pogut evitar seguir el cas de la noia agredida, insultada i humiliada per un tros d'animal en un metro de Barcelona. I hem d'agrair la difusió de les imatges que han permès identificar l'agressor, detenir-lo i iniciar el conseqüent procés judicial. Fins aquí el seguiment mediàtic ha estat correcte i, probablement, fins i tot, ha ajudat a conscienciar sobre les moltes agressions d'aquesta mena que malauradament es produeixen diàriament al nostre país.

Allò que informativament em sembla una salvatjada és el protagonisme que se li està donant a l'agressor, permeten que justifiqui la seva injustificable acció i que fins i tot acabi apareixent com una víctima de la pròpia societat. Sincerament, els mitjans, tots els mitjans escrits i audiovisuals del país, haurien de revisar el seu codi ètic i adonar-se que estan convertint la bestia en víctima, i ja correm el risc de què algú comenci a pensar que no era tant mal noi. És aquesta la funció del periodisme?

Comunicar, també vol dir actuar

En primer lloc, disculpes pels dies d'absència, però com és habitual en això dels blocs, els compromisos professionals m'han impedit dur a terme les actualitzacions desitjades però, anem per feina:

He seguit amb una certa atenció tot el desgavell d'aquests mesos de no encertar ni una en el tema de l'arribada de l'AVE a Barcelona i del macro-nyap de les rodalies de RENFE. I sovint, quan es produeixen trencadisses com aquesta, es demana als que ens dediquem a la comunicació que intentem minimitzar els efectes de la destrossa, revestint el desconcert d'un cert projecte sòlid de futur o bé, reduint a la mínima expressió el grau d'afectació, introduint eufemismes i posant oli allà on la realitat xerrica.

I quan la situació arriba a aquest grau de despropòsits jo em permeto recomanar tres píndoles màgiques: sinceritat, transparència i capacitat de resposta. En aquest cas, la traducció literal de capacitat de resposta no és altra cosa que actuació ràpida i contundent, és a dir: dimissions ja. Per què, per si no ho sabien els responsables de RENFE (llegir administració pública), un dels principis bàsics de la comunicació és escoltar,...., i què diu la gent?

Balanç de perdues i guanys

Un informe de FUNDACC afirma que dos milions de persones als Països Catalans no llegeixen mai un diari i tres milions no fullegen cap revista. Si això ho sumem al baix nombre de gent què si que llegeix algun diari, el resultat del balanç és eminentment negatiu. Amb aquesta realitat només ens queda la xifra de més d'un milió de persones que diàriament és connecten a portals informatius d'internet i en català, una petita partida positiva que no ens ha de fer perdre l'esperança.

Una taula periòdica per a la comunicació

Serà pel meu passat com a químic, però la veritat és que m'ha fet molta gràcia trobar que algú ha convertit moltes de les tecles de la comunicació en una taula periòdica per tal de facilitar la seva comprensió. Felicitats per la iniciativa.

El nostre mal no vol soroll

L'altre dia, el mestre Pernau recordava en la seva columna habitual una dita popular catalana que diu "el nostre mal no vol soroll". Sàvia evidència per a totes aquelles situacions de crisi on és més habitual engrandir la malaltia que curar-la mitjançant declaracions i contradeclaracions continuades. Estem tan acostumats a emmirallar-nos que si no posem el termòmetre constantment a la boca del malalt no en tenim prou. I si no, només cal fixar-se en el cas de Madeleine on el soroll ja supera el mal.

RSC o l'obligació del balanç

Estem a punt -encara què no ho sembli- de finalitzar un nou any i d'obrir una època de presentació de balanços -informatius, econòmics, d'objectius-. En els darrers anys a aquesta practica de passar revista a allò que s'ha fet, i a allò que no s'ha fet, s'ha afegit la Responsabilitat Social Corporativa, també en forma de "balanç social".

Pel que he vist fins ara, aquests balanços acaben convertint-se en un reguitzell de bones actuacions amb les quals queda neta la consciencia social d'empreses i d'organitzacions, però com encara som a temps, potser caldria reflexionar un xic més i veure si som capaços de fer realment un balanç social i no un llistat de quatre ajuds i subvencions a causes justes.

Sempre he defensat que el balanç social d'una organització no ha de ser només allò què hem fet per millorar l'entorn social d'aquella organització, sinó que també ha de recollir allò que no hem fet des d'una vesant critica, allò que podríem fer per a garantir una correcta implicació de la nostra activitat amb la nostra societat, i que no sempre passa per donar diners. La qüestió és superar l'actual impàs on s'han vist abocades les polítiques de responsabilitat social corporativa i iniciar un debat que ens permeti aprofundir sobre el model real que hauria de tenir el balanç social, més enllà del simple llistat.