Mentre, per una banda veiem intents més que tímids per arreglar la situació de descrèdit general de la política, per altra, els nostres representants públics van sumant punts, un rere l’altra, per aconseguir la millor classificació de la història en abstenció o vots en blanc. I no cal anar massa enrere per visualitzar aquesta cursa cap el ridícul.
Aquesta mateixa setmana hem tingut exemples a cabassos. Vàrem començar amb la brillant idea de contractar uns traductors de castellà per a una delegació nicaragüenca al Parlament de Catalunya, vàrem continuar amb el reguitzell d’informes a l’Ajuntament de Barcelona, hem seguit amb el trist espectacle d’algun parlamentari en la votació de la Llei Orgànica de Finançament de les comunitats autonòmes (LOFCA), i hem acabat amb la paranoia valenciana del president Francisco Camps. Una suma que va engrandint la imatge d’una comunitat política absolutament forassenyada, descol•locada i cada vegada més allunyada de la realitat. Van pel bon camí
L’únic aspecte positiu de tot plegat el comentava l’altra dia un director de diari, que al•legava que gràcies a això les vendes es mantenen i no s’empitjora la crisi que viuen. Sort que estem entretinguts.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada