Cent anys de la Costa Brava, i després què?

Ara que que estem a punt de finalitzar la celebració el centenari de la Costa Brava com a marca turística, potser ha arribat el moment de plantejar-se el futur de la mateixa, el camí que ha de recórrer per a persistir o no, com a emblema del turisme gironí. I com deia l’altra dia en José Antonio Donaire, potser cal posar damunt la taula tot un seguit de preguntes, com per exemple si es positiva o no la proliferació de mostres gastronòmiques arreu de la Costa Brava però també arreu de les comarques gironines.

La pregunta que cal fer-se és, quin model volem pel sector turístic del litoral gironí per aquest segle XXI? I tot seguit, qui l’ha de gestionar? I en quin format?. Probablement, ja no es possible gestionar el turisme des de l’uniformitat, pensant que l’oferta d’allotjament segueix prevalent per damunt de qualsevol altra component de l’oferta turística, perquè no és així.

Cal articular una nova oferta turística gironina i de la Costa Brava posant l’accent en tots aquells valors que la fan única, diversa i de qualitat i per tant oberta a un munt de segments, cada vegada més especialitzats, i no ha de passar res perquè en un lloc la punta de llança sigui la gastronomia, en un altre la cultura, el comerç, la natura o el patrimoni històric, no podem repetir tot a tot arreu perquè no tot és vàlid per a cada municipi o zona turística. I ja posats, cal introduir noves formes de comunicació adaptades a les noves realitats on segurament les fires ja no ocupen el primer ni el segon lloc dins l’estratègia per a la difusió i el posicionament de l’oferta turística
Però, per afrontar els nous reptes cal un debat profund que també incideixi sobre qui ha de capitalitzar aquesta nova oferta. Necessitem estructures més àgils, més obertes i menys lligades a la configuració política i empresarial de cada moment. Estructures capacitades per oferir serveis als diferents agents que intervenen, serveis que vagin més allà de la simple subvenció o del paraigües exclusiu de l’administració. L’empresariat turístic ha de començar a assumir que la innovació i la competitivitat tenen un cost que no correspon a tots els ciutadans.

Felicitats pel centenari si aquest serveix per adaptar-se a les noves realitats i per soterrar definitivament un model que ja no és vàlid.