Canvi d'hàbits

Alguns ciutadans i ciutadanes han començat a rebre cartes o suggeriments dels seus respectius ajuntaments per tal que recuperin certes practiques i hàbits relatius al manteniment de carrers i voreres, la neteja o senzillament a mantenir conductes ciutadanes que no impliquin molèsties pels veïns. Això, que pot semblar anecdòtic o fins i tot curiós, amaga al darrera un primer pas per retornar a la responsabilitat del poble aquelles competències que han anat assumint els ajuntaments i, que donada la crisi econòmica ara és impossible seguir mantenint. Si tothom te cura del seu tros de vorera o de carrer, potser amb menys brigades de neteja es farà la mateixa feina i, per tant, amb menys diners públics es pot mantenir un cert grau de netedat a la via pública.

Els exemples poden ser molts. Un estudi que esta en fase d’elaboració contempla com es pot reincorporar població avui inactiva – el cas dels jubilats-, a certes tasques de voluntariat ciutadà que reduirien notablement la factura municipal (acompanyar nens a escola, vigilar, informar,...). La segona part d’aquesta tendència encara incipient és la de com convèncer la ciutadania per recuperar alguns hàbits que han quedat a l’oblit; ja se sap com de difícil pot arribar a ser demanar esforços a una població massa acostumada a les comoditats i a comptar amb el paraigües de l’administració pública cada vegada que s’obre la boca.

Probablement, aquesta necessitat de reconvertir les actituds i els hàbits ciutadans acabarà essent un problema de comunicació, en el sentit que si la resposta dels veïns i veïnes no és l’adequada, se’ns dirà que no s’ha explicat prou bé allò que es demanava o que no s’ha sabut crear les complicitats necessàries. Abans que això passi, cal avançar-se a una realitat cada vegada més previsible i, en conseqüència, cal dissenyar polítiques adequades per evitar que la necessitat de canvi d’hàbits quedi en una simple anècdota. I la millor política per reduir el grau d’acomodament de la nostra societat és l’educació, començar des de zero a fer entendre que alguna cosa ha de canviar si volem seguir avançant. El problema és que al mateix temps que això passa, haurem de fer el canvi cultural d’entendre que sense educació no anem enlloc. Si s’ha de fer, fem-ho bé, pensant en una mica més enllà.