Intangibles

Avui, publico una reflexió al Diari de Girona sobre tots els recursos que ens ofereix el territori per configurar una oferta turística potent i que fins ara desconeixiem:

Curiosa definició per inventariar el patrimoni històric, cultural o social que amaga el nostre país i que recull el primer catàleg de recursos turístics intangibles de Catalunya, presentat la setmana passada pel Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. El catàleg posa de manifest 2.000 indrets amb potencialitats turístiques, per tal que algú amb visió de futur i d’empresa els incorpori a l’oferta, els gestioni i ajudi a la desestacionalització i a la dispersió territorial del turisme.


D’entrada, resulta sorprenent que fins avui ningú s’hagi adonat d’un patrimoni que ja hi era i que en molts casos forma part de la nostra història, i encara resulta més curiós que s’hagi hagut de descobrir ara que Catalunya disposa d’una infinitat de riqueses històriques, socials o culturals, i podríem afegir les naturals, que fan del nostre país una potencia turística difícil d’igualar.

El problema no està en què un grup d’experts ens hagi hagut de dir quines potencialitats s’amaguen al darrera de cada poble, de cada comarca o de cada demarcació, perquè probablement totes elles ja eren conegudes pels veïns de cada indret, el problema està en què l’oferta turística ha viscut masses anys d’esquenes al territori i ha hagut de crear infinitat de propostes artificials per sobreviure, quan al davant tenia totes les riqueses paisatgístiques, històriques i culturals possibles.

Hem incentivat i hem apostat per un turisme absolutament allunyat de la descoberta del país i ara resulta molt difícil fer marxa enrere i abandonar un model que durant masses anys aportava diner fàcil i poca cultura empresarial. Però ja està bé que de tant en tant ens facin pujar els colors a la cara, dient-nos tot el que tenim i que no aprofitem. Benvinguts els intangibles si algú s’adona que també poden ser tangibles.

Turisme 2.0.

Nou article d'opinió al Diari de Girona sobre com és gestiona l'oferta turística i sobre com aquesta comença a treure el cap a les noves tecnologies.

Amics

Repassant la xarxa m’he adonat d’un petit èxit que em sembla significatiu: Descobrir Portugal, una pàgina al facebook que fa que milers de persones aportin propostes sobre aquest país, ha arribat a la xifra de 52.296 admiradors, una manera excel•lent de promoure el turisme sota l’epígraf de “Portugal, desenvolvimento regional, sustentabilidade, mundo rural, património, cultura popular, música étnica, artes tradicionais, turismo, passeio, gastronomia, vinho, paisagem”.

Si ho mirem fredament, costa d’imaginar-se el càlcul potencial de destinataris finals als quals pot arribar cada una de les propostes, sempre intel•ligents i interessants, que apareixen en aquest espai, tant les que fan els mateixos gestors,com els seguidors. Per tant, estem davant un fenomen que, ben gestionat, obre la porta a un munt de possibilitats per a la nostra oferta turística. A tall d’exemple, Pirineu Costa Brava Girona té 15.794 admiradors, molt lluny encara de la xifra màgica de Portugal.

No és una qüestió de rellevància o no de la marca, sinó de capacitat de gestió mitjançant les xarxes socials i de creure o no en les possibilitats reals d’aquestes quan es tracta de promoure l’oferta turística. Portugal ens ensenya que una bona proposta porta a l’èxit 2.0.

Cent anys de la Costa Brava, i després què?

Ara que que estem a punt de finalitzar la celebració el centenari de la Costa Brava com a marca turística, potser ha arribat el moment de plantejar-se el futur de la mateixa, el camí que ha de recórrer per a persistir o no, com a emblema del turisme gironí. I com deia l’altra dia en José Antonio Donaire, potser cal posar damunt la taula tot un seguit de preguntes, com per exemple si es positiva o no la proliferació de mostres gastronòmiques arreu de la Costa Brava però també arreu de les comarques gironines.

La pregunta que cal fer-se és, quin model volem pel sector turístic del litoral gironí per aquest segle XXI? I tot seguit, qui l’ha de gestionar? I en quin format?. Probablement, ja no es possible gestionar el turisme des de l’uniformitat, pensant que l’oferta d’allotjament segueix prevalent per damunt de qualsevol altra component de l’oferta turística, perquè no és així.

Cal articular una nova oferta turística gironina i de la Costa Brava posant l’accent en tots aquells valors que la fan única, diversa i de qualitat i per tant oberta a un munt de segments, cada vegada més especialitzats, i no ha de passar res perquè en un lloc la punta de llança sigui la gastronomia, en un altre la cultura, el comerç, la natura o el patrimoni històric, no podem repetir tot a tot arreu perquè no tot és vàlid per a cada municipi o zona turística. I ja posats, cal introduir noves formes de comunicació adaptades a les noves realitats on segurament les fires ja no ocupen el primer ni el segon lloc dins l’estratègia per a la difusió i el posicionament de l’oferta turística
Però, per afrontar els nous reptes cal un debat profund que també incideixi sobre qui ha de capitalitzar aquesta nova oferta. Necessitem estructures més àgils, més obertes i menys lligades a la configuració política i empresarial de cada moment. Estructures capacitades per oferir serveis als diferents agents que intervenen, serveis que vagin més allà de la simple subvenció o del paraigües exclusiu de l’administració. L’empresariat turístic ha de començar a assumir que la innovació i la competitivitat tenen un cost que no correspon a tots els ciutadans.

Felicitats pel centenari si aquest serveix per adaptar-se a les noves realitats i per soterrar definitivament un model que ja no és vàlid.