Els clients i Ryanair

Avui dedico a Ryanair la meva columna d'opinió setmanal al Diari de Girona per la tendència d'aquesta companyia a fer cada vegada més dificils les relacions amb els clients.

Un exemple de periodisme participatiu

Acostar el periodisme a la participació i a la implicació ciutadana pot ser una ruta més per sortir d’aquesta crisi en la que viuen immersos la majoria de mitjans de comunicació, com ho és, i jo ho crec, recuperar el periodisme d’investigació o el periodisme de carrer. Tot allò que aporti valor afegit a una professió massa acomodada i massa estandaritzada, és de ben segur una porta que cal obrir.


Aquesta setmana hem vist dos exemples que il•lustren els esforços d’alguns mitjans per intentar sortir d’aquesta paràlisi mediàtica. Un, el llegeixo al web d’ESCACC i és sobre l’experiment del rotatiu britànic The Guardian, de demanar el suport dels ciutadans per treure l’entrellat dels 458.832 folis del sumari per les despeses excessives dels diputats britànics. La iniciativa va aplegar 26.230 periodistes “amateurs” i “voluntaris”. I el segon cas l’he vist al website de Comunicació 21, on s’explica que Associated Press aposta pel periodisme d’investigació creant quatre equips de professionals dedicats a aquestes tasques.

Segur que trobem molts exemples de bones practiques periodístiques i, de ben segur, no hi ha cap que per si sola actuí de revulsiu per retornar al periodisme i als mitjans el paper de referència que els hi correspon, però està bé que vagin sortint exemples de gent que arrisca amb iniciatives innovadores o amb antigues practiques avui gairebé oblidades.

Els mitjans catalans, ja siguin d’àmbit general, local o comarcal, haurien d’estar amatents a aquestes iniciatives o a d’altres que puguin sorgir; tot menys quedar-se de braços plegats a veure-les venir i a esperar que l’administració els hi segueixi cobrint els dèficits econòmics d’un model que ja no és vàlid.

paternalismes

Llegeixo en un anunci institucional “la Diputació presta serveis directes als municipis perquè el teu ajuntament pugui oferir-te el que necessites”. Aquest pot ser l’origen de tots els mals de la societat actual, una administració pública excessivament paternalista que crea dependència de tots els sectors que, sense adonar-se, dorm la iniciativa privada i aïlla els emprenedors.


Ho hem vist i ho veiem diàriament, el sector automobilístic necessita recuperar-se, l’administració ho resolt amb un pla d’ajuts directe a la compra de vehicles; els bancs fan figa fruit d’una mala gestió, cap problema, l’Estat ho resolt; el sector de la construcció és desinfla, l’administració proposa plans d’ajut a la compra d’habitatges, al lloguer i a la rehabilitació, i així fins abastar tota la societat. D’aquell antic eslògan, no problem, be happy!, ara en fem cultura i religió.

Hem passat de tenir una administració publica destinada a cobrir les mancances bàsiques en infraestructures i serveis comunitaris, a una administració que escampa el seu mantell protector a tots els racons de la societat, a totes les necessitats. Ja no és suficient amb gestionar els serveis generats, mantenir les infraestructures creades, ara cal, a més, subvencionar, protegir, vetllar i adormir una societat que es sent més còmoda amb la dependència que amb el risc de la llibertat.

Ens volen i potser volem que contínuament ens treguin les castanyes del foc, volem sentir-nos funcionaris d’una administració que no ens deixarà caure, que no vol que el nen es faci mal, sense adonar-nos que aquest camí té un final, que l’equilibri es pot trencar i que més dur serà descobrir la realitat, despertar del somni i tornar a començar, si és que som a temps de començar.

Turisme 2.0.

Nou article d'opinió al Diari de Girona sobre com és gestiona l'oferta turística i sobre com aquesta comença a treure el cap a les noves tecnologies.

Alcaldes

Avui, article dedicat al paper dels alcaldes i a la dignitat dels Ajuntaments, en la meva nova col·laboració setmanal  d'opinió al Diari de Girona

Amics

Repassant la xarxa m’he adonat d’un petit èxit que em sembla significatiu: Descobrir Portugal, una pàgina al facebook que fa que milers de persones aportin propostes sobre aquest país, ha arribat a la xifra de 52.296 admiradors, una manera excel•lent de promoure el turisme sota l’epígraf de “Portugal, desenvolvimento regional, sustentabilidade, mundo rural, património, cultura popular, música étnica, artes tradicionais, turismo, passeio, gastronomia, vinho, paisagem”.

Si ho mirem fredament, costa d’imaginar-se el càlcul potencial de destinataris finals als quals pot arribar cada una de les propostes, sempre intel•ligents i interessants, que apareixen en aquest espai, tant les que fan els mateixos gestors,com els seguidors. Per tant, estem davant un fenomen que, ben gestionat, obre la porta a un munt de possibilitats per a la nostra oferta turística. A tall d’exemple, Pirineu Costa Brava Girona té 15.794 admiradors, molt lluny encara de la xifra màgica de Portugal.

No és una qüestió de rellevància o no de la marca, sinó de capacitat de gestió mitjançant les xarxes socials i de creure o no en les possibilitats reals d’aquestes quan es tracta de promoure l’oferta turística. Portugal ens ensenya que una bona proposta porta a l’èxit 2.0.

En blanc

L’endemà de la nevada persisteix el paisatge nevat a mitja Catalunya, però també persisteixen els problemes en un país on no sap nevar. A les dificultats habituals a les carreteres, al transport públic i als serveis bàsics, cal afegir, com sempre, els dèficits estructurals en comunicació. Una vegada més han fallat les polítiques de comunicació del Govern, dels transports i dels serveis i una vegada més, el ciutadà ha estat el que ha rebut totes les conseqüències d’hores i hores sense saber si algú resoldria els problemes per circular, per veure la televisió, per comunicar-se o per escalfar la seva llar i il•luminar la seva vida.

Aquí ningú diu mai res i quan ho diu, relata un llistat enorme de problemes sense cap solució, com és el cas de Joan Boada, secretari d’Interior, que va voler assumir el protagonisme públic a deshores i amb una manca absoluta de criteri alhora de donar respostes, limitant-se a llegir una llarga llista de dificultats. Va explicar allò que ja sabíem però no allò que volíem saber.

I, mentrestant, com sempre, va ser la solidaritat ciutadana i els pocs recursos municipals qui van haver de resoldre el caos, habilitant pavellons poliesportius, donant menjar a milers de persones i traient qualsevol màquina al carrer per obrir pas. Com deia ahir un bon amic, un país que es vol preparar per accedir als jocs olímpics d’hivern ho te molt magre si amb quatre volves s’ensorra com es va ensorrar ahir.

Les solucions, en casos com aquests, són necessàries, però també ho és la informació i els ciutadans estaríem molt agraïts de saber més del que sabem. Ja sabem que estem col•lapsats, ja sabem que tanquen les escoles, que no hi ha transport, que no hi ha llum, que no funciona la telefonia, ni els repetidors..., però tant complicat resulta dir que estan fent per resoldre-ho. Després es passaran setmanes discutint qui va causar el caos, sense adonar-se’n que el caos també el provoquen ells comunicant tant malament.