Ahir vaig assistir a una taula rodona que s’organitzava al meu poble per parlar del seu futur. Era una taula atípica, en el sentit que si bé estava organitzada per la candidata a l’alcaldia d’un partit polític, Neus Serra, de Convergència i Unió, els ponents, em consta perquè els conec, eren ciutadans amb diferents sensibilitats i pensaments. L’acte era obert al poble i la sala era plena de gom a gom. Dit això, els que varem assistir varem poder viure un dels exemples més saludables que he viscut en política local, pel fet que els protagonistes eren els mateixos ciutadans i ciutadanes i no el partit que organitzava. Però també, perquè en el desenvolupament de l’acte, es va poder viure un exercici, com mai fins ara havia viscut, de participació i d’expressió popular, en el sentit que allò que més desitjava la gent participant, era poder dir la seva, sense matissos ni lligams, poder expressar el que pensaven i allò que els hi agradaria que fos el seu poble. Vaig treure algunes conclusions que haurien de fer rumiar a més d’un.
La primera, és que la gent reclamava ser escoltada, tenia ganes que algú l’escoltés i poder dir la seva opinió sobre allò que cal, sobre el que no cal i sobre el que vol pel seu poble. La segona i, potser més emotiva, és que s’ha instal•lat un “sentiment de tristor” (paraules d’una de les participants) a la ciutadania, que exigeix un apropament urgent de la política a la realitat ciutadana i, la tercera, és que tothom estava convençut que el poble se’n sortirà de la situació actual, si és capaç de canalitzar la participació ciutadana i els esforços col•lectius.
El més curiós però, és que al llarg de més de dues hores, ningú, absolutament ningú, va parlar de projectes, de propostes o de solucions, però si de sentiments, d’emocions, de percepcions i de necessitat de regenerar les formes i les maneres de la política actual, fins i tot al món local per recuperar quelcom tant simple com una política propera que escolti i s’acosti al ciutadà.
Un acte que els partits haurien de poder visualitzar com a manual
Entrades
2 comentaris:
que mai fins ara s'havia viscut? qualsevol diria que et paguen per assessor-los, no?
recordes les assembles per la riera, pel sindicat, per malgrat decideix, etc.? precisament ciu va cap cop on bufa el vent i quan li interessa. a mi personalment no m'agrada la seva cap de llista i tot i que està bé l'acte que han muntat, suposo que és el que els toca fer. ja estan en campanya!
Una cosa és una reunió o una trobada per un acte concret, per una reivindicació, per una demanda i, d'altra molt diferent, és que els ciutadans és trobin i reclamin una manera de fer política diferent, en general, sense adscriure-la a temes concrets, com a sistema. Em referia a això i no plantejava, en cap cas, el protagonisme de l'organització
Publica un comentari a l'entrada